dilluns, 17 de desembre del 2012

SUPERANT PORS

El Joan té por d'alguns sorolls. Curiós per a un nen que s'adormia amb l'ajut de l'extractor de la cuina!
D'ençà que era ben petit que no li agraden el soroll de l'aspirador, el de la batedora i el de l'assecador de cabells. A poc a poc hem anat superant aquestes pors i ara pot estar a la mateixa habitació quan faig anar aquests aparells. Encara hem de vigilar quan entrem a un lavabo públic i esperar que ningú estigui fent servir l'eixugamans. 
Per això em fa tanta il.lusió aquesta foto. Visca! Ja no m'he d'esperar a la migdiada del Joan per a fer servir l'aspiradora!
Està engegada!

diumenge, 2 de desembre del 2012

TIÓ

No sé quin dia marca la tradició que s'ha de posar el tió. Hem pensat que aquest primer cap de setmana de desembre era un bon moment. 
El tió ens el va aconseguir la nostra veïna Ellie (ara ex-veïna malauradament) un cap de setmana que va anar a casa dels seus pares que viuen al camp. Després d'uns quants esbossos el Carles li va pintar la cara. Com que no tenim barretina, li hem posat una gorra del Joan. I com que tampoc anem sobrats de mantes, l'hem tapat amb una bufanda meva. Jo crec que ha quedat molt simpàtic. De moment, el Joan sembla més interessat en el bastonet...






dimarts, 27 de novembre del 2012

VISITA DELS TIETS MONTSE I ANTON

Va ser breu, només un cap de setmana llarg. Van estar molt de pega amb el transport: línies de tren i de metro tallades, autobusos de substitució que no venien,... Van passar fred, tot i que va fer força sol. 
El Joan va estar molt entretingut amb el munt de contes que li va explicar la Montse. I no va voler tastar els rovellons boníssims que ens van portar. 





 

divendres, 16 de novembre del 2012

POTTY TRAINING

Oooh, què és això que surt?




Doncs sí, estem amb el tema de l'orinal. Després d'un primer cap de setmana "mulladet" (el Carles va haver d'anar a comprar més calçotets perquè no donàvem a l'abast a rentar-los i eixugar-los), la cosa ha anat prou bé. Al final vam decidir apujar una mica la calefacció (aquí ja fa fred nois) i deixar-lo amb el cul a l'aire. Va resultar molt efectiu!
Anem per la tercera setmana i encara tenim algunes fuites, més que res quan el Joan no té ganes d'interrompre algun joc. Algun cop se'n va tot sol al lavabo; s'abaixa els pantalons i els calçotets; fa el pipi; s'eixuga;torna a vestir-se i buida l'orinal al vàter! A vegades el veig fent saltironets i només vol anar-hi si ens emportem els trens, o la plastilina, o la tassa de llet amb cacau,...
El millor és que, malgrat que de nit encara porta bolquer, gairebé tots els dies es lleva sec. Visca!
El pitjor és que hem reduït considerablement la nostra activitat a l'exterior. Entre que fa fred, a les 5 ja és fosc i pateixo per si es fa pipi a l'autobús,... només anem al playgroup als matins i  a casa d'algun amic alguna tarda. Estem hivernant.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

OFF LONDON

El Joan a la moto del tiet Albert. Estava tan emocionat que ni tan sols somreia.


 

dimecres, 29 d’agost del 2012

EL JOAN S'HI CAGA





Enguany els britànics (o almenys alguns d'ells) estan molt patriòtics. Entre el jubileu de la reina i les olimpiades tot són banderetes. N'hem vist per tot arreu i en tota mena de formats: plats de pícnic, tovalloles,... Fins i tot vam estar a punt de comprar unes carotes de cartró amb la foto de la reina i el seu marit, com a record "cutre". 
Però el millor són aquests bolquers, no trobeu? No sé a qui se li va acudir la genial idea, ni si va pensar que la majoria dels nens britànics (són la marca de bolquer més barata) es cagarien en la bandera almenys un cop al dia!

CRYSTAL PALACE

Aquí ja s'ha acabat l'estiu, o això sembla. Ja sé que us deu fer una certa ràbia. Tothom amb qui parlem comenta la calor que esteu patint a Barcelona. Nosaltres gaudim d'unes envejables màximes de 22º/23º i al vespre dormim ben tapadets amb una manta. De moment, creuem els dits, no plou gaire.
 
Ja fa dies d'aquestes fotos, però com que encara no tinc les noves...



 

dissabte, 14 de juliol del 2012

VISITA DEL JORDI I FAMÍLIA

Fa uns dies van ser aquí tota la família. Encara que són 4 no ens van fer gens de nosa. Ben al contrari, ens vam adaptar els uns als altres la mar de bé.
Van fer el turista tant com els va permetre el temps canviant de Londres. L'Èlia va "adoptar" el Joan i ell s'hi va trobar tan bé que s'oblidava de la meva existència. Un relax per a mi!! Gràcies, i fins aviat.


Només arribar el Sergi i l'Èlia es posen a jugar amb el Joan.

Ara fa sol! Aprofitem per anar al jardí!

Només feia unes hores que hi era i l'`Èlia ja s'havia fet seu el Joan

Em tocava "cangurar" l'Albert i me'l van entretenir entre el Sergi i el Jordi.

El Pingu triomfa a qualsevol edat.

He dit qualsevol edat, oi?

Amb la taula allargada hi cabem tots. Només hi falta la Mª Cinta que fa les fotos.


Al parc de Dulwich.

Privilegi de l'Èlia: donar la mà al Joan

Aprofitem per jugar les darreres hores

I el Jordi feia entrepans i més entrepans!

Foto final de comiat. Llàstima que el Carles estava treballant!