dijous, 26 de gener de 2012

XIP, XAP!

Molts ens pregunteu quin temps fa, si fa gaire fred... Doncs sí que fa més fred que a Barcelona, però tampoc tant. I sí que plou però tampoc cada dia, ni tot el dia. 
Londres ens va rebre amb un sol fantàstic i un fred viu (+3 graus). Però això va durar poc. L'endemà ja en teníem 10 de graus i un cel ennuvolat. De fet, és millor quan està núvol, perquè la temperatura és més alta. Tampoc fa tant de fred, però sí que hem de cordar la jaqueta abans de sortir de casa i posar la gorra. Jo prefereixo anar amb guants, però no trobo que siguin imprescindibles. 

Ens hem acostumat a portar sempre el paraigües enganxat al cotxet i ja no pleguem el plàstic de tapar-lo. Simplement el cargolem sobre la capota i així el tenim a punt, per si de cas. I no us penseu que ens hem quedat cap dia a casa tancats per culpa de la pluja! De fet, el temps canvia tant, que sovint ens llevem amb el terra mullat i el cel núvol i quan sortim de casa el sol ja fa alguna ullada. Però hem d'anar preparats, perquè al cap d'una estona es pot girar una mica de vent i la sensació de fred és més intensa. A més, aquí estan molt preparats i hi ha un munt d'activitats per a nens de l'edat del Joan en espais a cobert. Un altre dia ja us en parlaré. 

El temps humit també té els seus avantatges, sobretot per al Joan. Gairebé cada dia quan sortim al carrer anem trobant petits tolls d'aigua on pot fer xip, xap. Hem descobert que les sabates que li posem normalment resisteixen. Visca! Però ja estic pensant a comprar-li unes botes d'aigua perquè pugui esplaiar-se, i tampoc ens anirien malament uns pantalons impermeables per quan es tira pel tobogan o quan cau sobre l'herba del jardí. Buff, no dono a l'abast!

dimecres, 25 de gener de 2012

FOTOS



A l'aeroport

A l'avió, escoltant música

Casa nostra. Bé, un dels pisos.

Jugant al jardí


Primer dia al parc


dilluns, 23 de gener de 2012

A VIÓ! A VIÓ!

Aquesta déu ser la paraula que diu més sovint el Joan d'ençà que ens hem instal·lat a Londres. I és que realment passen molts avions per aquí, tot i que el soroll no és molest. L'altre dia, des de la finestra de la nostra habitació se'n veien 4 a l'hora!
I també diu molt sovint: "Autobús!" i "Camió!". El carrer de casa és molt tranquil.  Però a un parell de minuts hi ha el carrer principal que, de fet, sembla una carretera, per la quantitat de trànsit que hi ha. I els típics autobusos dobles vermells de Londres al Joan li criden molt l'atenció.