dimarts, 28 de febrer del 2012

MÉS FOTOS

Jugant  al jardí


Mmmmmm! Pa amb "nocilla".

Em dónes la càmera?

L'agafo...

M'encanta pujar la grua per la rampa

dijous, 23 de febrer del 2012

GLORIOUS DAY!

Fa un dia gloriós! No es pot dir d'una altra manera. Amb 16ºC, un sol espectacular i només un vent lleuger la sensació és fantàstica. 
Parc al matí i a la tarda per aprofitar tant com puguem fins que es faci fosc (cap a les 18h). 
Llàstima que no tinc la càmera a mà per fer fotos! Comencen a sortir tot de flors als jardins. Però encara falta per la primavera. Per al cap de setmana anuncien una baixada de temperatures. 
Quina pena que sigui dijous i el Carles està tancat a l'oficina i s'ho està perdent!

dimecres, 15 de febrer del 2012

DE "PLAYGROUPS" I "TOY LIBRARIES"

Avui és dimecres i el dimecres toca "playgroup" i "toy library". Però feia una temperatura tan bona (11ºC) que hem anat al parc. Sembla mentida com canvia la perspectiva del que és una temperatura agradable després de passar uns quants dies a la vora dels 0 graus! I aquí a l'hivern s'ha d'aprofitar per anar al parc quan es pot. 

Però, com ja us he dit algun cop, això està molt ben organitzat per a les famílies amb criatures petites. Des dels centres cívics, passant per esglésies de tota mena, fins al pub de la cantonada (!!!), s'ofereixen els típics "playgroups". Es tracta d'un espai més o menys gran (tipus gimnàs per entendre'ns) on escampen tota mena de joguines i s'hi pot anar a jugar. No són guarderies; les mares (també algun pare) hi van amb els nens i se n'ocupen. Però hi ha un parell de persones que ho munten i s'encarreguen de mantenir-ho net. També t'ofereixen un cafè o un te. I hi ha l'hora de la fruita a mig matí, per si els nens tenen gana. 

Tot això per un preu mig de 2.5 pounds que jo trobo que està molt bé. Ignoro com funcionen les ludoteques a Barcelona. La veritat és que no hi he anat mai. Però em sembla fantàstic tenir almenys 4 opcions a no més de 10 minuts a peu de casa oberts normalment de 9am a 4pm.  

Suposo que el temps hi influeix, és clar, i també el fet que la majoria de mares no treballen. Aquí hi ha guarderies, però són molt cares. I tampoc és gens habitual la imatge dels avis cuidant-se dels néts. Realment se'n veuen molt pocs. En canvi a tothora trobes mares i també algun pare portant el cotxet o la motxilla. Per cert que també hi ha molts més cotxets dobles i no són de bessons. Aquí la gent tenen els fills més seguits i sovint passen una temporada que és més pràctic dur-los tots dos amb uns cotxets dobles on el gran va davant, més incorporat, i el menut va al darrera, més estirat. 


Els "playgroups" també són el lloc ideal per conèixer altres mares. Quan vas repetint el mateix lloc, acabes coincidint sovint amb les mateixes persones i fas vida social. Ja m'ho va dir l'Anna Pujol, que va viure a Londres cinc anys, que em seria molt fàcil conèixer altres mares. La veritat és que no em pensava que fos tan senzill.


I l'altra gran idea és la "toy library". Es tracta d'un servei de préstec de joguines. Al mateix centre cívic on anem normalment al "playgroup", els dimecres hi ha "toy library". Només t'has d'inscriure i és totalment gratuït. Funciona com una biblioteca però de joguines. Em sembla que pots agafar-ne fins a 5 i te les deixen 4 setmanes. Això sí que ha estat una troballa! Podem anar variant de joguines i no ens cal comprar res. Així no ens omplim el pis de trastos que tampoc ens hi cabrien a les maletes quan ens en tornem a Barcelona. N'estic encantada!
 

dilluns, 6 de febrer del 2012

AQUÍ TAMBÉ HA NEVAT

La neu des de la finestra

Primera nevada al jardí

ESTEM MILLOR!

El Joan malaltó

Visca! El Joan torna a menjar una mica
Encara està molt feble i té diarrea, però ja no vomita i ha començat a menjar una mica.

dissabte, 4 de febrer del 2012

UNA RABOSA AL JARDÍ

Acabem de veure una guineu (o rabosa com es diu en gandesà) al jardí! Està nevant i força. Això normalment em faria molta il·lusió. Però avui estic massa amoïnada pel Joan i tant me fa. 
El Joan segueix malalt. Dijous va començar amb vòmits i diarrea. Divendres vam tornar a cal metge i ens va receptar unes sals que s'han de barrejar amb aigua per evitar que es deshidrati. No s'ho vol prendre. Cada cop que li hem de donar és una batalla. Està molt tovet i dorm molt. Avui almenys ha pres més pit. Però segueix amb molta diarrea, tot i que ja no té febre i només ha vomitat 2 cops. Avui hem tornat a parlar amb un metge i ens ha dit que paciència, que hi ha molta passa. Però no estic tranquil·la. 
Perdoneu el "parte" mèdic, però no em surt escriure de res més ara. 

dimecres, 1 de febrer del 2012

MOCS I TOS, MOLTA TOS

Va començar el Carles i ens vam passar el nostre primer cap de setmana a Londres pràcticament tancats a casa. Després la va enganxar el Joan amb una moquera constant. I, és clar, m'havia de tocar a mi. 
I el segon cap de setmana també tancats a casa, que fa un fred que pela i el paracetamol cau més bé amb un "cola-cao" calentó. I la tos del Joan anava fent-se cada cop més lletja i dissabte a la nit es va posar a 38ºC.
Tenim un CAP (o l'equivalent, per entendre'ns) a 2 minuts de casa. Però el diumenge està tancat... Un parell de nits dures de molta tos i molts despertars i dilluns anem a cal metge. I el pediatre ens diu que ens n'hem d'anar a l'hospital, que li sembla que sent un xiulet al pit del Joan i que podria ser bronquitis. Au, correm-hi tots! Sort que el Carles havia decidit quedar-se a treballar a casa!  
L'hospital és a 1/4 d'hora de casa en autobús. Hem triat una bona zona. Ens van atendre de seguida i després d'auscultar-lo decideixen donar-li una espècie de "ventolín" amb un inhalador perquè pugui respirar millor. Si em pensava que el xucla-mocs és un aparell de tortura infantil, m'havia equivocat. Una infermera molt simpàtica fa bombolletes de sabó  per distreure el Joan mentre ens explica que ja podem agafar-lo fort i immobilitzar-lo perquè no li agradarà l'experiència.  Resumint, va ser un infern. Ens pensàvem que ja estàvem però calia esperar dues hores per veure si li havia fet efecte...
Al cap de dues hores de "trotar" i tossir per la sala d'espera infantil (contes, joguines i dibuixos per pintar, això sí), i d'un sopar més aviat precari, el pediatre de guàrdia ens diu que ja li passarà. No és bronquitis. Només és una infecció vírica que li dóna molta tos. Si ens sembla que s'ofega, li tornem a aplicar la tortura que, de fet, no serveix per curar-lo, només per obrir les vies respiratòries.
A casa s'hi està millor i ja portem 2 dies més tancats. Tot i que ens van dir que podíem fer vida normal, no ens atrevim a sortir al carrer per si de cas. El termòmetre marca 2ºC i encara que fa un sol preciós, no ens volem arriscar.  El Joan de dia està prou bé, però a la nit té molta tos. Posar-li l'inhalador és un malson. I el Carles i jo encara estem encostipats i a sobre no ens hi veiem de son. 
A veure com va el proper cap de setmana...
Petons a tots!