VISITA DEL JORDI I FAMÍLIA

Fa uns dies van ser aquí tota la família. Encara que són 4 no ens van fer gens de nosa. Ben al contrari, ens vam adaptar els uns als altres la mar de bé.
Van fer el turista tant com els va permetre el temps canviant de Londres. L'Èlia va "adoptar" el Joan i ell s'hi va trobar tan bé que s'oblidava de la meva existència. Un relax per a mi!! Gràcies, i fins aviat.

Només arribar el Sergi i l'Èlia es posen a jugar amb el Joan.

Ara fa sol! Aprofitem per anar al jardí!

Només feia unes hores que hi era i l'`Èlia ja s'havia fet seu el Joan

Em tocava "cangurar" l'Albert i me'l van entretenir entre el Sergi i el Jordi.

El Pingu triomfa a qualsevol edat.

He dit qualsevol edat, oi?

Amb la taula allargada hi cabem tots. Només hi falta la Mª Cinta que fa les fotos.

Al parc de Dulwich.

Privilegi de l'Èlia: donar la mà al Joan

Aprofitem per jugar les darreres hores

I el Jordi feia entrepans i més entrepans!

Foto final de comiat. Llàstima que el Carles estava treballant!

LA IAIA VA VENIR AMB LA GLÒRIA I VA FER MOLTES FOTOS!

FOTOS I MÉS FOTOS

Hem estat tots malalts (de fet, el Carles encara ho està) i ha estat llarg i pesat. Ara que ja estem millor, aprofito per enviar unes quantes fotos.

 

VISITA DE LA MÒNICA

La Mònica va venir i ens va portar un pernil boníssim, un fuet no menys bo i unes carxofes fabuloses (encara que no en sigui l'època). 
La pobra es va trobar el Joan enfebrat i sense gaires ganes de res però es va posar a fer de "tieta" de seguida i se'l va guanyar en cinc minuts. Malgrat les limitacions que ens va imposar l'encostipat del Joan, vam poder visitar una part de Londres desconeguda fins ara. Això sí, va fer un sol i una calor tan bestials que la Mònica fins i tot es va cremar una mica.  
Com és que vam fer tant poques fotos?
 

UNA ESTONA DE PLAYGROUP

VA, UN VÍDEO

LES BRUIXES ES PENTINEN

Minnesota 1991: la nevada més gran del segle.
Minnesota 1994: la temperatura més baixa (-40ºC) durant més dies seguits de tot el segle.
London 2012: l'abril més plujós del segle.

Sembla que sempre haig d'anar batent rècords! 

Però no us penseu que plou tot el dia! És més aviat que mai no saps quin temps farà; ara plou, al cap de mitja hora fa sol, després es posa núvol de cop, fa molt de vent, una calamarsada, torna a sortir el sol, vénen més núvols,... i em sorprèn de debó que no veiem més arcs de sant Martí perquè haurien de ser diaris.En fi, no parlem més del temps que ja semblo anglesa.

Fa molt que no escric perquè em fa mandra. Tampoc hi ha tantes novetats per explicar. Amb el Joan cada matí anem a algun playgroup. A les tardes anem variant segons el temps que fa. Si el temps ho permet anem al carrer, al jardí o al parc. Si no es pot, anem a casa de l'Albert (el nostre veí,  o pugen ells a casa a jugar o anem a casa la Michelle i l'Amelie (amigues del playgroup), o a la biblioteca, o al súper a comprar que també toca de tant en tant. I un cop per setmana anem a una classe de música on aprenem cançons, moixaines, i fem una mica de percussió i dansa. El Joan s'ho passa la mar de bé!

Al playgroup passant l'aspirador

L'Albert s'emprova la gorra del Joan i a ell no li fa gaire gràcia