dimarts, 19 de juny del 2012
dijous, 31 de maig del 2012
VISITA DE LA MÒNICA
La Mònica va venir i ens va portar un pernil boníssim, un fuet no menys bo i unes carxofes fabuloses (encara que no en sigui l'època).
La pobra es va trobar el Joan enfebrat i sense gaires ganes de res però es va posar a fer de "tieta" de seguida i se'l va guanyar en cinc minuts. Malgrat les limitacions que ens va imposar l'encostipat del Joan, vam poder visitar una part de Londres desconeguda fins ara. Això sí, va fer un sol i una calor tan bestials que la Mònica fins i tot es va cremar una mica.
Com és que vam fer tant poques fotos?
La pobra es va trobar el Joan enfebrat i sense gaires ganes de res però es va posar a fer de "tieta" de seguida i se'l va guanyar en cinc minuts. Malgrat les limitacions que ens va imposar l'encostipat del Joan, vam poder visitar una part de Londres desconeguda fins ara. Això sí, va fer un sol i una calor tan bestials que la Mònica fins i tot es va cremar una mica.
Com és que vam fer tant poques fotos?
dimarts, 15 de maig del 2012
dilluns, 14 de maig del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
LES BRUIXES ES PENTINEN
Minnesota 1991: la nevada més gran del segle.
Minnesota 1994: la temperatura més baixa (-40ºC) durant més dies seguits de tot el segle.
London 2012: l'abril més plujós del segle.
Sembla que sempre haig d'anar batent rècords!
Però no us penseu que plou tot el dia! És més aviat que mai no saps quin temps farà; ara plou, al cap de mitja hora fa sol, després es posa núvol de cop, fa molt de vent, una calamarsada, torna a sortir el sol, vénen més núvols,... i em sorprèn de debó que no veiem més arcs de sant Martí perquè haurien de ser diaris.En fi, no parlem més del temps que ja semblo anglesa.
Fa molt que no escric perquè em fa mandra. Tampoc hi ha tantes novetats per explicar. Amb el Joan cada matí anem a algun playgroup. A les tardes anem variant segons el temps que fa. Si el temps ho permet anem al carrer, al jardí o al parc. Si no es pot, anem a casa de l'Albert (el nostre veí, o pugen ells a casa a jugar o anem a casa la Michelle i l'Amelie (amigues del playgroup), o a la biblioteca, o al súper a comprar que també toca de tant en tant. I un cop per setmana anem a una classe de música on aprenem cançons, moixaines, i fem una mica de percussió i dansa. El Joan s'ho passa la mar de bé!
Minnesota 1994: la temperatura més baixa (-40ºC) durant més dies seguits de tot el segle.
London 2012: l'abril més plujós del segle.
Sembla que sempre haig d'anar batent rècords!
Però no us penseu que plou tot el dia! És més aviat que mai no saps quin temps farà; ara plou, al cap de mitja hora fa sol, després es posa núvol de cop, fa molt de vent, una calamarsada, torna a sortir el sol, vénen més núvols,... i em sorprèn de debó que no veiem més arcs de sant Martí perquè haurien de ser diaris.En fi, no parlem més del temps que ja semblo anglesa.
Fa molt que no escric perquè em fa mandra. Tampoc hi ha tantes novetats per explicar. Amb el Joan cada matí anem a algun playgroup. A les tardes anem variant segons el temps que fa. Si el temps ho permet anem al carrer, al jardí o al parc. Si no es pot, anem a casa de l'Albert (el nostre veí, o pugen ells a casa a jugar o anem a casa la Michelle i l'Amelie (amigues del playgroup), o a la biblioteca, o al súper a comprar que també toca de tant en tant. I un cop per setmana anem a una classe de música on aprenem cançons, moixaines, i fem una mica de percussió i dansa. El Joan s'ho passa la mar de bé!
 |
| Al playgroup passant l'aspirador |
 |
| L'Albert s'emprova la gorra del Joan i a ell no li fa gaire gràcia |
dimarts, 27 de març del 2012
NHS
Demà serem a Bcn el Joan i jo. Però abans de marxar volia comentar un parell de fets que provoquen la meva admiració pel sistema de salut pública d'aquest país (o almenys d'aquesta ciutat).
Avui hem rebut la visita a casa d'una ATS del National Health Service (la seguretet social, per entendre'ns). És una visita rutinària que fan a qualsevol família amb nens menors de 5 anys si canvien de zona d'atenció primària. Només això ja m'al.lucina força.
Ha començat disculpant-se per haver trigat tant a visitar-nos. No ens podien visitar fins que no hem tingut un número del NHS i per a tenir-lo ens havíem de registrar en un CAP. És a dir, que en realitat és culpa nostra perquè vam trigar una mica a inscriure'ns.
S'hi ha estat ben bé 50 minuts i m'ha fet preguntes sobre la salut del Joan i la nostra i també sobre la nostra adaptació al barri. M'ha donat tota mena d'informació i ha estat tremendament amable. Com a exemple, en parlar de la nostra dieta li he comentat que trobava a faltar més varietat en el peix fresc i algunes verdures. M'ha recomanat alguns mercats que són una mica lluny però tenen peixateria i producte més fresc que el supermercat habitual.
Fa uns dies vaig portar el Joan al metge perquè havia agafat febre força alta. Com que semblava estar bé va demanar-me una mostra d'orina per descartar una possible infecció. El mateix dia a la tarda (després de molts esforços i equilibris per a aconseguir-la) vaig portar-la al CAP. Eren les 5 de la tarda que aquí és gairebé l'hora de plegar del CAP. Em van dir que tindrien els resultats l'endemà al matí. Em va costar de creure. L'endemà a les 12h vam passar per allà i ja tenien els resultats a l'ordinador!!! L'administratiu de l'entrada em va dir que podíem estar tranquils que tot estava bé i que el metge havia deixat anotat que no calia prendre cap mesura. Mai, ni en èpoques de vaques grasses, m'han donat els resultats d'una analítica l'endemà a Barcelona.
En fi, ens veiem els propers dies a Barcelona. No hi haurà posts nous les properes setmanes.
Avui hem rebut la visita a casa d'una ATS del National Health Service (la seguretet social, per entendre'ns). És una visita rutinària que fan a qualsevol família amb nens menors de 5 anys si canvien de zona d'atenció primària. Només això ja m'al.lucina força.
Ha començat disculpant-se per haver trigat tant a visitar-nos. No ens podien visitar fins que no hem tingut un número del NHS i per a tenir-lo ens havíem de registrar en un CAP. És a dir, que en realitat és culpa nostra perquè vam trigar una mica a inscriure'ns.
S'hi ha estat ben bé 50 minuts i m'ha fet preguntes sobre la salut del Joan i la nostra i també sobre la nostra adaptació al barri. M'ha donat tota mena d'informació i ha estat tremendament amable. Com a exemple, en parlar de la nostra dieta li he comentat que trobava a faltar més varietat en el peix fresc i algunes verdures. M'ha recomanat alguns mercats que són una mica lluny però tenen peixateria i producte més fresc que el supermercat habitual.
Fa uns dies vaig portar el Joan al metge perquè havia agafat febre força alta. Com que semblava estar bé va demanar-me una mostra d'orina per descartar una possible infecció. El mateix dia a la tarda (després de molts esforços i equilibris per a aconseguir-la) vaig portar-la al CAP. Eren les 5 de la tarda que aquí és gairebé l'hora de plegar del CAP. Em van dir que tindrien els resultats l'endemà al matí. Em va costar de creure. L'endemà a les 12h vam passar per allà i ja tenien els resultats a l'ordinador!!! L'administratiu de l'entrada em va dir que podíem estar tranquils que tot estava bé i que el metge havia deixat anotat que no calia prendre cap mesura. Mai, ni en èpoques de vaques grasses, m'han donat els resultats d'una analítica l'endemà a Barcelona.
En fi, ens veiem els propers dies a Barcelona. No hi haurà posts nous les properes setmanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)